La Ruta de la Seda fa referència a una xarxa de rutes comercials que es vinculen amb la comercialització de seda de la Xina. Tot i que la seda es considera la mercaderia més important de la ruta, van ser moltes les mercaderies que s’hi van intercanviar.
Des de l'any 2007 es commemora el motí protagonitzat per treballadors seders en 1856, així com la vaga de filadores de 1902. Per a esta commemoració històrica es fan fogueres a la plaça del Pilar del barri de Velluters. Per això, esta festa és coneguda com «la Foguera del Motí dels Velluters» i se celebra l'últim cap de setmana del mes de gener.
Les Falles són una festivitat amb una tradició arrelada a la ciutat de València i diferents poblacions de la Comunitat Valenciana. Esta festa s'ha convertit en un atractiu turístic molt important, ja que, a més d'estar catalogades com a Festa d'Interés Turístic Internacional el novembre de 2016, la UNESCO les va inscriure en la seua Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
La creació del Col·legi-Seminari de Corpus Christi està directament relacionada amb el gran esforç de renovació i reforma de l'Església Catòlica impulsat per la celebració de l’importantíssim Concili de Trento. Un colp nomenat arquebisbe de València, Joan de Ribera, es va aplicar promoure les noves disposicions conciliars, que no eren acceptades per tots, sobre les bases establertes amb gran esforç, pel seu antecessor, el sant arquebisbe Tomàs de Villanueva.
El barri de Velluters deu el seu nom a l'ofici majoritari dels seus residents: l'ofici seder (velluter en valencià), i de l'alta concentració de telers que allà tenien lloc.
Durant el segle XV i XVI, esta indústria es desenvolupa a la ciutat al mateix temps que el barri es forma i s'adapta a les necessitats de la seda. L'activitat industrial es realitzava en cases taller, com ara el Palau Tamarit.
El Col·legi de l'Art Major de la Seda està ubicat en un edifici adquirit pel Gremi de Velluters en 1494. Esta corporació gremial, que agrupava els teixidors de vellut de la ciutat de València, es va constituir el 16 de febrer de 1479. Prompte es va convertir en la corporació gremial més important de la ciutat, i els seus membres van jugar un paper molt destacat en la revolta de les Germanies.
Al parc de Marxalenes s’hi troba l’Alqueria de Félix, originària del segle XVI. Es tracta d'una casa de llauradors, de la família Valls, també usada per a activitats agropecuàries. A mitjan segle XVII, el pis superior dedicat a activitats agropecuàries es convertix en un assecador de fulles de tabac i viver de cucs de seda. Este magatzem es coneix popularment com càmeres o cambres.
Davant del Convent de Sant Doménec, que forma part de l'entorn de la històrica plaça de Tetuan, es troba el palau dels comtes de Cervelló, edifici de singular importància en la història contemporània de la ciutat, ja que va ser residència de reis i personatges il·lustres durant el segle XIX. Durant la invasió de la ciutat s'hi va instal·lar el mariscal Suchet i, entre les seues parets, Ferran VII va abolir la Constitució de Cadis de 1812 i va restaurar l'absolutisme.
El Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries «González Martí» es troba al Palau del Marqués de Dos Aigües, fruit d'una reforma realitzada en 1740. El 1941, el Palau va ser declarat monument historicoartístic i el 1949 el va adquirir el Ministeri d'Educació per a ubicar la important col·lecció de ceràmica del senyor Manuel González Martí i la seua esposa, la senyora Amelia Cuñat.
El Museu d'Història de València, inaugurat el 7 de maig de 2003, es troba prop del Parc de Capçalera i està ubicat en un edifici que originalment va ser el primer dipòsit d'aigües de la ciutat, un dels millors exemples de l'arquitectura industrial de mitjans del segle XIX.