Des de l'any 2007 es commemora el motí protagonitzat per treballadors seders en 1856, així com la vaga de filadores de 1902. Per a esta commemoració històrica es fan fogueres a la plaça del Pilar del barri de Velluters. Per això, esta festa és coneguda com «la Foguera del Motí dels Velluters» i se celebra l'últim cap de setmana del mes de gener.
El barri de Velluters rep el seu nom de l'ofici majoritari dels seus residents, l'ofici del seder (també anomenat velluter en valencià), i de l'alta concentració de telers que tenia lloc en este barri (va arribar a tindre prop de 5.000 telers en 1767). L'estructura urbana d'este barri es pot entendre des del punt de vista de la seua vinculació amb la indústria sedera. Durant els segles XV i XVI, esta indústria es desenvolupa a la ciutat al mateix temps que el barri es forma i s'adapta a les necessitats comercials de la seda. L'activitat industrial es realitzava en cases taller o en cases fàbrica, com ara el Palau Tamarit.
El Motí de Velluters va tindre lloc el 21 de gener de 1856. Va ser una de les primeres reivindicacions del proletariat de la ciutat de València: els treballadors de la seda (els velluters) van protagonitzar diversos disturbis i van fer un motí per a protestar pels baixos sous que rebien pel seu treball i demanar l'augment.
La commemoració d'este motí en forma de festa amb fogueres recorda també la vaga de 1902 protagonitzada per les filadores. Esta vaga va començar amb les treballadores de la fàbrica sedera de la família Alpera, situada al carrer Guillem de Castro, al barri de Velluters. Les filadores demanaven mitja hora lliure de cada jornada per a dinar i un augment salarial per a arribar a la meitat del sou pel que feia els treballs masculins més mal pagats. Es considera que de les 700 treballadores vinculades al tèxtil, 400 van secundar la vaga, després de la qual les seues demandes van ser acceptades.
Últim cap de setmana del mes de gener