El Castell de Castellnovo es troba en el màxim esplendor a meitat del segle XV, quan passa a mans de Beatriu de Borja, germana de Roderic Borja, futur papa Alexandre VI, i neboda del papa Calixt III, que transforma el castell en palau amb una bella empremta renaixentista, com a mostra d'ostentació, distinció i poder.
Es considera que els orígens del castell són romans i que formava part de la xarxa de defensa de Sogorb. Durant el període de dominació musulmana es va construir de nou, sobre les restes anteriors, i d’ací vindria el nom de castell nou o Castellnou, que després adoptaria la toponímia actual. A meitat de l’any 1233 les tropes de Jaume I el van conquerir i, posteriorment, se cediria al noble Berenguer d’Entença, que passa a ser el propietari fins a finals del segle XIII.
Aquesta relació entre la baronia de Castellnovo i la Roma pontifícia fa que siga una de les primeres mostres de la nova iconografia del renaixement espanyol a València.
Es tracta d’una manera nova d’entendre l’espai, una forma innovadora d’expressió arquitectònica de possible inspiració italianitzant des de la mitra romana, amb una composició formal a partir de voltes mudes amb sobrietat rotunda, sense cap element decoratiu ni motllura, sense cap relació matemàtica espacial ni ordre arquitectònic.
El castell va ser una ostentació del nou gust. Les cobertes fetes en cadascuna de les habitacions, volta amb petxines, arestosa, cúpula sobre un o diversos arcs en cantó, volta de canó i d'aresta sobre arcs formers, presenta una varietat de sostres diferents en funció de les diferents sales.
Fa l’efecte que el edifici siga una mostra dels models nous de coberta utilitzats als països la tradició renaixentista dels quals va començar feia més de cent anys.
Aquesta novetat, junt amb la forma tan peculiar d’actuar en l’arquitectura preexistent que s’obri al paisatge, que força visuals que potencien la singularitat de la ubicació, un turó envoltant d’una vall àmplia, i que crea zones enjardinades on abans s’hi trobaven els passos de ronda, el fan diferent dels edificis de la zona.