La fàbrica de Vinalesa va constituir la major temptativa de modernització i millora dels mètodes utilitzats per a la filatura i torçal de la seda a la València del segle XVIII. La seua construcció es va derivar del privilegi atorgat en 1769 al tècnic d'origen francés Guillermo Reboull, per tal d'aplicar-hi els mètodes més innovadors que havia introduït a França Jacques Vaucanson. La iniciativa va ser finançada per Josep Lapayese, comerciant d'origen francés establert a València, que va assumir finalment la direcció de l'empresa. A la fàbrica s’hi van instal·lar 30 torns dobles per a la filatura, en els quals treballaven 120 dones. Però l'àrea més mecanitzada va ser la constituïda per les 44 màquines per a debanar, doblegar i torçar la seda, que eren accionades per una gran roda hidràulica impulsada pel corrent de la séquia de Montcada. La fàbrica es va acabar el 1779 i va requerir una inversió de 2,5 milions de reals de billó. La descripció de l'empresa, juntament amb la defensa dels avantatges dels nous mètodes de filatura i torçal, va ser realitzada pel mateix Josep Lapayese en el Tratado del arte de hilar, devanar, doblar y torcer las sedas según el método de Mr. Vaucanson, con algunas adiciones y correcciones a él. Principio y progresos de la fábrica de Vinalesa, en el Reyno de Valencia, establecida baxo la protección de S. M., publicat a Madrid el 1779.
Encara que, teòricament, s’hi podien filar unes 40.000 lliures de seda anuals, tot sembla indicar que eixe nivell de producció mai es va aconseguir. L'elevada inversió realitzada, juntament amb les dificultats econòmiques del trànsit entre els segles XVIII i XIX, van fer que la fàbrica patira freqüentment la paralització de la seua activitat, i va ser alienada en diverses ocasions. En la dècada de 1840, hi va ser adquirida per Tomás Trenor, que la va reconvertir cap a la producció de gèneres d'espart i jute. El 1983, l'Ajuntament de Vinalesa va adquirir l'edifici, que alberga actualment diversos servicis municipals.