El monestir de Santa Clara és un convent de clausura, habitat per monges de Les Clarisses. És un edifici d’estructura gòtica, restaurat en 1967. Ha estat declarat Bé de Rellevància Local.
Aquest edifici religiós té els seus orígens al segle XVI. Va ser ací on la religió franciscana es va originar. A partir d’aquest monestir es van originar nombrosos convents per tot el territori espanyol. La filla del primer Duc Reial de Gandia, Na Violant d’Aragó, va fer el primer pas per a fundar aquesta casa religiosa. Per a això, va demanar permís al Papa Martí V.
Al cap de quinze anys, en morir els familiars de Violant i per no disposar ja dels fons suficients a Gandia, Les Clarisses es van traslladar a un monestir de València. Durant els anys següents, el convent de Santa Clara de Gandia va quedar quasi inhabitat, fins que Lluís de Vich va decidir restaurar-lo. Posteriorment, el convent va esdevenir la nova llar de deu monges de la mateixa comunitat que van abandonar el convent francés de la ciutat de Lézignan-Corbières. Entre aquestes monges es trobava Maria Escarlata, la germana del príncep francés. Ella es va refugiar al convent de Gandia perquè fugia de ser casada a la força.
Al pati interior del monestir hi ha una olivera molt especial. Segons la tradició, va ser el patró de Gandia qui la va plantar: Sant Francesc de Borja. Com es tractava d’un convent de clausura, no hi ha cap foto de l’interior del monestir ni de l’olivera.
El monestir allotja la imatge de la Verge de Baluard, la verge de la pluja. Del monestir de clausura sols es pot visitar l’església d’estil gòtic, que es troba a la part dreta de l’edifici. Durant l’exposició del Santíssim es pot escoltar resar (però no veure) les monges dins de l’església, les quals estan en una sala sense vista directa. Una visita de l’església abans de la missa és una experiència diferent i un poc misteriosa. Mentre visiteu l’església i admireu els quadres i ornaments, podeu escoltar els cants i les oracions de les monges sense saber de quina part de l’església provenen.