La Catedral de Santa Maria de València, coneguda popularment com la Seu, és seu de l’arquebisbe de València i està dedicada, per desig de Jaume I, a l’Assumpció de Maria. Va ser consagrada en 1238 per part del primer bisbe de València posterior a la Reconquista, Fra Andrés d’Albalat.
La Catedral de València es troba construïda sobre un antic temple romà dedicat a Júpiter, que després va passar a ser l’antiga seu visigòtica que, més tard, es va convertir en la mesquita aràbiga de Balansiya. En la actualitat no queden moltes restes d’aquests edificis.
L’estructura principal de la catedral es va alçar entre els segles XIII i XV, per la qual cosa és, principalment, d’estil gòtic. Tanmateix, la construcció es va prolongar durant segles, raó per la qual hi ha una mescla d’estil artístics que van des del romànic, el gòtic francés i el barroc fins al neoclàssic, que és la característica més rellevant de la catedral i que la converteix en una joia de l’arquitectura universal.
A l’interior es venera el Sant Calze, datat del segle I, que el rei Alfons el Magnànim va donar a la catedral en 1436.
A més, conté l'actual museu de la Catedral de València que va ser creat l'any 1966 per l'arquebisbe de València, Marcelino Olaechea i Loizaga. Anteriorment havien existit el “Museu de les Antiguitats” o “Museu Diocesà Valentino” fundat per l'arquebisbe Andrés Mayoral en 1761 i instal·lat en les dependències del Palau Arquebisbal. Aquest museu va desaparéixer durant la invasió francesa de 1808.
En 2015, una reforma profunda ha permés l’habilitació del museu amb un nou concepte expositiu i amb l’obertura de noves sales i plantes. A més, en les obres de reforma i excavacions han aparegut restes arqueològiques d’època romana, visigoda, musulmana i cristiana, així com les fonaments de l’antiga torre-campanar de la Catedral del segle XIII.
L’entrada al museu es fa a través d’una porta existent a la Capella del Sant Calze de la Catedral. Aquesta porta dona accés a la primera sala del museu, on podem contemplar una airosa columna helicoïdal del segle XV. A l’origen, aquesta sala es coneixia com l’antiga Llibreria o la Llibreria dels Borja.
A la Capella de Sant Francesc de Borja podem trobar diferents obres dedicades a la família, com l’oli de Sant Francesc de Borja davant del cadàver de l’emperadriu Isabel, del pintor Mariano Salvador Maella, l’escut de la família Borja o l’oli de Goya de Sant Francesc de Borja, entre moltes altres.