La Casa Museu de la Seda de Requena es troba a l'antiga seu del Col·legi de l'Art Major de la Seda d'esta població i constituïx el testimoni més significatiu de la història sedera requenenca. L'esplendor de la seua sederia va derivar en la fundació del seu Col·legi de l'Art Major en 1725, que es va constituir com una institució independent als seus equivalents a València o Toledo. Requena, amb aproximadament 600 telers, va arribar a ser-hi un dels grans centres de producció sedera de tota Espanya.
L'edifici està situat en un autèntic baluard musulmà o carreró sense eixida dins del recinte emmurallat de la ciutat, a l'antic carrer del Pou. Es desconeix la seua antiguitat, però sabem que, el 1740, el Col·legi de Teixidors de Seda la va comprar a un particular amb fins administratius, convertint-se així en la seu de tan important corporació gremial.
La matèria primera es portava sobretot des de València, la Ribera i zones d'Albacete. A Requena es manufacturava, i després es distribuïa a través dels ports de València, Sevilla i Cadis. Gran part dels teixits de Requena eren exportats a Amèrica. Amb la crisi de la seda, la casa va passar de nou a les mans de particulars i, amb el pas del temps, va canviar moltes vegades de propietat. Tanmateix, i malgrat els segles, manté encara la seua estructura original.
L'antiga seu gremial va ser restaurada fa 10 anys respectant els seus elements arquitectònics més importants. L'interior es dividix entre la recreació d'una casa tradicional requenenca i l'exposició de diferents elements rescatats de l'última fàbrica de seda de la comarca (García de Leonardo), com un teler.
Destaca poderosament el mosaic de la façana dedicat a Sant Jeroni, patró dels seders. Fet amb rajoles, probablement a Manises (València), servia per a realçar i diferenciar la casa al segle XVIII. De colors pastel i formes senzilles, Sant Jeroni presidix l'escena i no falta el lleó, al qual va treure una espina, i la calavera, signe de la nostra condició humana.