La costa central de la provincia d'Alacant: de Sant Joan d'Alacant a Elx
Si, més al nord, el garbí, eixe vent que s’alça al migdia i que, rolant a ponent, s’apaga en caure el sol, és el rei. Per estes terres, mana la brisa del llebeig, el mític “Xaloc” que, molt calent a l'estiu i temperat a l’hivern, arriba des del sud-oest i es passeja com si estiguera en sa casa entre el Cap de la Nau i el Cap de Gata d’Almeria. Diuen que porta associades tempestes d’una pols que anomenen “sahariana”, que influeix en el cicle vital de la flora i la fauna de les zones humides costeres i que la seua presència està compensada per ponents i llevants que faciliten la navegació.
Tanta bondat va fer que recalaren en esta cosa tots els pobles que van solcar el Mediterrani: fenicis, grecs, cartaginesos, romans i, més tard, àrabs, van arribar fins ací en busca de noves rutes comercials i van contribuir amb la seua cultura a modelar el caràcter de pobles i ciutats.
El nostre recorregut per les costes centrals de la província d’Alacant comença al cor de l’horta, al costat del mar. Sant Joan d'Alacant conserva les torres vigia que van protegir la costa d’aquells barbarescos àvids de la riquesa d’un lloc pròsper gràcies a l’agricultura. Hui és un centre turístic, com El Campello, que enfonsa les arrels en les cultures dels ibers i dels romans. El xicotet poble mariner ha desenvolupat un esperit modern, amb una peculiar fisonomia on es confonen i fusiones trets de la ciutat i costums de poble, on tradició i autenticitat es fan evidents en cada racó. El Club Nàutic i el port esportiu són l’eix principal dels 23 quilòmetres de litoral campeller.
Per Mutxamel, l’horta és un signe d’identitat. Horta envoltada de terres de secà, marcades per mites religiosos, plena de tradició i voluntat emprenedora de futur. Cap a l’interior, el poble de Busot, en la vessant meridional de la muntanya, guarda un dels secrets millor conservats de la comarca, les Coves dels Canelobres.
La seua situació privilegiada, alçat entre les muntanyes i el mar, atorga una bellesa especial a Alacant . Diuen que la ciutat fa olor de mar, que se sap marinera i que sempre ho ha sigut. La seua història s’ha escrit segle rere segle, ja que cadascun dels pobles que hi han passat han deixat la seua empremta. Malgrat tants avatars, el caràcter de la ciutat, amb tres mil anys d’història, ha sigut sempre el que li ha conferit la seua qualitat d’urbs portuària, que també era plaça militar. Va ser el d’Alacant, el port natural de Castella, el que va propiciar un comerç marítim antic, que va impulsar de forma considerable l’economia i la demografia i que va fer d’Alacant la tercera ciutat mercantil d’Espanya.
La ciutat d’Elx s’engalana amb el major bosc de palmeres d’Europa; més de cinc-cents mil exemplars sobreviuen al temps en este recinte que és Patrimoni de la Humanitat. Elx s’estén per una plana. Ptolomeu i Diodor ja fan referència al vell assentament iber, per la zona de l’Alcúdia, però van ser els àrabs els que van desplaçar la població al lloc que ara ocupa i la van envoltar de palmeres. Com si volguera ocultar la seua bellesa secreta, molt a prop del nucli urbà s’amaga el Parc Natural del Fondo, on més de 2.000 hectàrees de canyissars i joncs creixen entre una preciosa zona humida que les palmeres i els eucaliptus no perden de vista.
De nord a sud, aquests són els ports i marines que trobaràs en aquest tram de litoral:
- El Campello: Port esportiu El Campello
- Alacant: Port esportiu Alicante Costa Blanca, Marina Deportiva Alicante i Varadero STA
- Alacant (Illa de Tabarca): Port de Tabarca
Més informació sobre destinacions nàutiques a la provincia d'Alacant: www.costablanca.org
Adaptació del text: Desafiament al Mare Nostrum: viatge pels escenaris nàutics de la Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana. Conselleria de Turisme).