Información

Oliveres mil·lenàries Territori Sénia: conservació i valorització

Si bé ja s’havia començat a parlar de l’espoli d’oliveres mil·lenàries a la fi del segle passat, va ser a primers d’aquest quan algunes persones i entitats de la zona van alçar la veu d’alarma, de manera que la comunitat local va començar a mostrar la seva preocupació per la venda d’aquest patrimoni natural, cultural i històric tan important per a aquest territori.

Un cop creades la Mancomunitat Taula del Sénia i l’Associació Territori Sénia en el 2006/07 van assumir aquesta inquietud i van decidir començar a realitzar un inventari de les oliveres mil·lenàries per veure la magnitud de l’extens patrimoni natural i cultural existent.

El criteri adoptat per incloure una olivera en l’inventari va ser que la mesura del tronc a 1,30 m del terra fora superior a 3,50 m de perímetre, partint de la mateixa xifra utilitzada en l’estudi “Prospecció de les oliveres monumentals d’Andalusia”, realitzat per C. Muñoz, D. Barranco i L. Rallo, que van justificar que una olivera d’aquestes dimensions pot arribar a una edat suficient per ser considerada monumental. El resultat del mateix a tota Andalusia va donar una xifra de 53 exemplars (35 oliveres, més 18 ullastres).

L’inventari d’oliveres mil·lenàries del Territori Sénia (que consta dels mesuraments complets de l’arbre, la seva geo-localització, un reportatge fotogràfic i observacions) es va realitzar durant 2008 i 2009, gràcies a diverses ajudes però sobretot gràcies a la col·laboració dels propietaris i ajuntaments de la zona, essent el seu resultat de 4.080 oliveres.

L’inventari es manté actualitzat i ha passat de 4.080 a 5.767 exemplars, més altres 349 dins de la Marca de garantia Oli Farga Mil·lenària, repartits entre l’Alcora, Amposta, Figueroles, Masdenverge i Sant Mateu.

D’altra banda, el 2010 es va realitzar una anàlisi molt detallada de les varietats de les oliveres mil·lenàries inventariades per part de l’IRTA (Ninot & Romero, 2011). Es van recollir mostres de 1.150 arbres i es van analitzar els marcadors genètics. El resultat va ser que la varietat dominant de les oliveres inventariades és la ‘Farga’, que suposa el 96%.

Datació d’oliveres mil·lenàries Territori Sénia

L’edat de les oliveres és un dels valors més significatius d’aquests autèntics monuments. Amb els anys els arbres van augmentant les seves dimensions i especialment el gruix del tronc. Cal tenir en compte que la mida d’un arbre depèn de múltiples factors ambientals i genètics. El tipus de varietat influeix, però també les condicions ambientals com la pluviometria, la insolació, la temperatura i la naturalesa dels sòls.

Així doncs, per determinar les edats amb exactitud es va recórrer a estudis basats en la metodologia dendrométrica, recolzada amb estudis i càlculs per esbrinar el volum real dels troncs i la seva edat. El Departament d’Enginyeria i Gestió forestal i Ambiental de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Forests, Forestal i del Medi Natural de la Universitat Politècnica de Madrid ha realitzat la datació de diverses oliveres del territori amb aquests resultats:

Nº 1.878, "la Farga de l'Arión" (Ulldecona) va ser plantada l'any 314 i té 1.708 anys.
Nº 2.814, la de "El Olivo" (Canet lo Roig) va ser plantada l'any 527 i té 1.495 anys.
Nº 2.767, que está a l'Área de (Canet lo Roig) va ser plantada l'any 569 i té 1.453 anys.
Nº 0041, que está a l'Área Mas Na Cabanes (Sant Jordi) va ser plantada l'any 744 y té 1.278 anys.

Nº 0117, "la Farga del Pou del Mas" (la Jana) va ser plantada l'any 833 i té 1.189 anys.
Nº 3.841, que està a l'Área de (Traiguera) va ser plantada l'any 971 i té 1.051 anys.
Nº 1.493, que está al Museu de l'Arión (Ulldecona) va ser plantada l'any 1.011 i té 1.011 anys.
Nº 3.715, que está a l'Área de (Godall) va ser plantada l'any 1.018 i té 1.004 anys.

Conservació i valorització de les oliveres mil·lenàries

A la vista de la importància, dimensió i concentració (4.080 OM en 2.070 km2) del patrimoni d’oliveres mil·lenàries del Territori Sénia es va decidir treballar conjuntament el sector públic (Mancomunitat, Ajuntaments i altres) i el sector privat (Associació: propietaris, molins de oli, restauració, turisme ...) per aconseguir el primer i més gran objectiu: conservar i, alhora, posar en valor les oliveres mil·lenàries del Territori Sénia.

Per aconseguir aquest objectiu fonamental, són diverses les activitats que s’estan duent a terme durant aquests anys, amb bons resultats.

Conscienciació dels propietaris. Ha estat molt important poder comptar amb la seva ajuda i col·laboració, sobretot després d’haver pogut comprovar que produint un oli certificat només d’aquestes oliveres i de gran qualitat, aquest se’ls paga el doble i a més segueixen gaudint d’un patrimoni excepcional que, arribat de moment, podran transmetre als seus fills. El canvi ha estat crucial, ja que abans havia dificultats per fer l’inventari i ara són els mateixos propietaris els que sol·liciten que es vagi als camps a mesurar les oliveres.

Millora del procés de producció de l’oliva i de l’oli. En general, es produïa molta més quantitat que qualitat. Ara, amb l’assessorament dels millors especialistes durant tot el procés de producció, recol·lecció i transport de les olives, i també en el d’elaboració, emmagatzematge i conservació de l’oli, s’ha millorat bastant la qualitat dels olis del Territori Sénia.

Increment de la producció certificada de l’oli d’oliveres mil·lenàries. S’ha passat en 10 anys d’1 a 16 marques i de 300 a 10.000 litres d’oli, certificat externament i amb anàlisis i panells de tast oficials. Hi ha un total de 8 marques valencianes i 8 catalanes, que augmenten cada any. Tot funciona dins de la Marca de Garantia Oli Farga Mil·lenària.

Increment de la producció d’olis de varietats tradicionals. A més del de ‘Farga’, el de gairebé totes les oliveres mil·lenàries, predomina la ‘Morruda’ i la ‘Sevillenca’ (que formen la DO Baix Ebre-Montsià), mentre a Aragó gairebé tot és ‘Empeltre’. A més del verge extra (cupatge no controlat), es produeixen olis monovarietals, molt apreciats en el mercat. I es té en projecte aconseguir un cupatge controlat (Oli Via Augusta), a partir d’aquests olis i que sigui definitori del Territori Sénia.

Convenis de col·laboració amb els millors restaurants de la zona. A canvi de consumir oli d’oliveres mil·lenàries del Territori Sénia, alguns restaurants fan receptes amb aquest oli que incorporen a la seva carta i es publiquen en llibres de gastronomia. Aquest llibre és el tercer que es realitza, seguint positives experiències anteriors.

Oleo-turisme: museus, àrees i camins d’oliveres mil·lenàries que, només es fan, després de signar convenis amb propietaris, molins i ajuntaments. Les diferents activitats a realitzar i llocs a visitar es poden trobar explicats en aquesta web als apartats Què veure? i Què fer?.

Protecció i posada en valor de les oliveres

Durant segles, molts d’aquests arbres es van anar arrencant pels seus propietaris, per fer llenya, per vendre la fusta o bé per substituir-los per arbres més joves. Els propietaris d’oliveres abandonades no treien cap rendiment de la terra i, per això, l’opció que veien era vendre aquests arbres per la seva fusta.

A la dècada dels 90 del s. XX, aquest procés d’arrencar aquests arbres es va accelerar molt més i es va estendre fins i tot a les oliveres en producció. Als propietaris se’ls oferien grans sumes de diners per desfer-se de les seues oliveres més monumentals, les quals es venien com arbres decoratius. El baix preu de l’oli i la falta d’ajudes van fer de la venda d’oliveres una font econòmica ràpida per obtenir beneficis, acompanyada de vegades d’un canvi de cultiu de secà a regadiu, amb més rendibilitat econòmica.

Davant l’espoli d’oliveres mil·lenàries causat durant anys, es van fer necessàries figures de protecció per assegurar la conservació d’aquestes oliveres. Igual que hi ha lleis en defensa i protecció del patrimoni històric, cultural i arquitectònic, són necessàries lleis de protecció de les oliveres monumentals, on es contempli la protecció però també els ajuts, tant als propietaris que les conreïn com als elaboradors dels seus olis.

Atès el repartiment de competències que hi ha a Espanya, correspon a les Comunitats autònomes legislar en aquesta matèria.

A la Comunitat Valenciana, després d’aprovar-se al 2006 la Llei de protecció arbòria, al 2018 es va publicar el reglament fixant la protecció de totes les oliveres de més de 3,50 m de perímetre de tronc a una alçada d’1,30 m del sòl, atenent el que havíem demanat al sí de la Comissió de seguiment de la Llei.

Mentre a Catalunya, es va presentar al 2018 una Proposició de Llei al Parlament que, després d'una llarga tramitació parlamentària (amb compareixences a la ponència i presentació d'esmenes consensuades per part nostra), al juny del 2020 es va aprovar per 122 vots a favor, 0 en contra i 12 abstencions, la Llei 6/2020 de protecció, conservació i posada en valor de les oliveres i els oliverars monumentals que, a més de protegir aquest patrimoni tant singular, garanteix ajudes als propietaris, empreses, associacions i ens locals que treballin amb la mateixa finalitat.