Sobre una complexa orografia es va construir durant la dictadura de Primo de Ribera aquest ferrocarril que significava un repte per a l'enginyeria de l'època. Les obres d'infraestructura es finalitzaren l’any 1932, però la guerra civil va suposar la seua paralització i l'estesa de les vies mai va arribar a executar-se. Informes en els anys 60 van desestimar la seua continuació i el seu traçat, fins que a l’any 1984 l'antiga plataforma va quedar per a altres fins.
La Via Verda recorre un paisatge sorprenent i ple de contrasts, des de la depressió d'Agost fins a la serra del Maigmó, amb impressionants rambles, barrancs i valls fortament erosionades. Taques de bosc mediterrani esguiten el recorregut, que no està exempt d'un cert desnivell, perquè s'arriba als 440 m d'altura, entre els 220 m d'Agost fins als 660 metres sobre el nivell del mar del port del Maigmó.
L'última part és una zona d'algeps, argiles i graves, que sembla l'escenari de les velles pel·lícules de l'oest americà. La Via Verda està dotada d'àrees de descans, baranes de protecció i panells informatius. Hi ha algun tram xicotet compartit amb automòbils que tenen l'accés permés a les finques limítrofs.
Mes informació ací.