La Universitat de València es va fundar en 1499 sota el nom d’Estudi General, per tal d’unificar els diferents centres d’estudis superiors de València en un sol lloc.
La universitat va nàixer gràcies a la iniciativa del consell de la ciutat. Aquest va ser l’encarregat d’adquirir les cases i les finques per a les instal·lacions i d’elaborar els estatuts per a la concessió de títols acadèmics. La primera seu de la universitat estava en l’edifici actual de la Nau, i contenia les facultats de Teologia, Arts, Filosofia, Medicina i Dret.
Amb l’aparell logístic i administratiu preparat, sols faltaven les llicències per a iniciar les activitats. Aprofitant que el papa Alexandre VI, de la família dels Borja, els jurats i l’arquebisbe de València, Pere Lluís de Borja, nebot del papa, van acudir al pontífex per a aconseguir la butlla que reconeixia la nova universitat i que autoritzava l’arquebisbe de València a atorgar títols de batxiller i de doctor en nom de l’autoritat pontifícia.
En aquelles aules van ensenyar i aprendre personatges tan cèlebres com, per exemple, el filòsof Lluís Vives, els humanistes Rojas Clemente i Honorat Joan, el naturalista Cavanilles, el científic Corachán, el matemàtic Tomàs Vicent Tosca, els erudits Gregori Mayans i Francesc Pérez Bayer i els investigadors Ferran i Ramón i Cajal.
L’edifici de la Nau és un exemple d’arquitectura neoclàssica valenciana, especialment per les façanes i el claustre. Durant el bombardeig de la ciutat en 1812, l’edifici es va destruir de manera significativa. Al llarg del segle XIX es va portar a terme una lenta restauració. La configuració arquitectònica actual és fruit d’una successió d’intervencions que han anat adaptant l’edifici a les diferents funcions i necessitats. D’aquest edifici destaca l’imponent claustre renaixentista.
Actualment, l’activitat acadèmica de la Universitat es desenvolupa a les facultats i escoles repartides en tres campus, així com als diferents instituts d’investigació distribuïts per tota la ciutat de València. En l’edifici històric trobem la Biblioteca Històrica, dependències rectorals i diversos servicis de caràcter administratiu, burocràtic i cultural.