El Reial Monestir de la Santíssima Trinidad de València constitueix un antic conjunt monàstic que conserva el seu ús inicial. La fundació va ser realitzada per la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons V el Magnànim.
Durant la segona meitat del segle XV i els començaments del segle XVI el Monestir va viure una etapa de gran brillantor, convertint-se en un focus cultural i espiritual i un referent per a la ciutat de València. Durant aquesta època va ser abadessa, entre 1463 i 1490, l'escriptora i humanista Isabel de Villena.
A principis del segle XVII, Maria de Corella, comtessa de la Pobla, va enriquir amb valuoses obres d'art i relíquies sagrades el Cor Baix del Monestir, que entre 1695 i 1700, va veure com es revestia interiorment la seua església amb una decoració barroca, executada per Felip Serrano.
Va ser declarat monument nacional el 22 de desembre de 1982 i, posteriorment, bé d'interés cultural el 4 de febrer de 1983.
En ell està sepultada la reina Maria de Castella, fet que converteix el monestir en l'únic panteó reial enclavat en la Comunitat Valenciana.