El Palau Ducal dels Borja de Gandia, considerat com a Bé d’Interés Cultural des de 1964, és un dels edificis civils més representatius del patrimoni històric valencià. Situat en ple centre històric, al costat de la Col·legiata de Santa Maria i de l’Ajuntament, ha sigut testimoni de l’esdevenir de la història de la capital de la Safor des de pràcticament el seu naixement.
L’austeritat exterior contrasta amb el sorprenent interior, que els successius habitants han anat transformant al llarg de la història, la qual cosa ha convertit el Palau Ducal en contenidor d’una gran varietat d'estils artístics diferents que van del segle XV al segle XIX.
De les estances del Palau cal destacar el Saló de Corones, construït al segle XVI per Sant Francesc de Borja, l’Oratori del Sant, amb afegits neogòtics del segle XIX, i la impressionant Galeria Daurada, construïda a principis del segle XVIII per a commemorar la canonització del quart duc de Gandia.
Per a la seua construcció van escollir l’emplaçament més elevat de la vila de Gandia, el “tossal”, i va ser Alfons “el Vell”, primer duc reial de Gandia, qui es va encarregar de definir la configuració arquitectònica del palau en l’època medieval.
Amb l’arribada de la família Borja arran de la compra del ducat de Gandia per part del cardenal Roderic de Borja, l’edifici s’amplia i es modifica. En època barroca, els ducs de Borja donaran un aire nou a l’edifici amb la remodelació del saló d’Àguiles i la construcció de la Galeria Daurada, construïda per a commemorar la canonització de Francesc de Borja.
Després de la mort de l’onzé duc Borja sense descendència, el ducat i l’edifici van passar a mans de famílies nobles. Durant pràcticament un segle, l’edifici va estar abandonat fins que, en 1890, la Companyia de Jesús va adquirir l’immoble en subhasta pública.
Sol una part del Palau és visitable, l’altra està destinada a escola i a residència privada dels jesuïtes. De la zona visitable destaquen el pati d’armes, el Saló de Corones i la Galeria Daurada.