L'edifici que alberga actualment el Museu d'Etnologia pertany a una casa senyorial típica del segle XVIII, on es van aprovar les bases per a la unificació ortogràfica del valencià, conegudes com a «Normes de Castelló» o «Normes del 32», i on, des del 1931, tenia la seu la Societat Castellonenca de Cultura.
A l'entrada al museu hi trobem un ample vestíbul decorat amb elements típics del Corpus, com ara els gegants i els cavallets, a més d'una sala d'exposicions temporals homenatge a Rafael Ribes Pla, impulsor i creador juntament amb el patrocini de l'Ajuntament del Museu Etnològic. Mitjançant una escala es pot accedir a cadascuna de les tres plantes que componen el museu.
La primera planta està dedicada als oficis que tenien lloc a l'entorn urbà, en els carrers i en els tallers. Es poden trobar eines relacionades amb diferents oficis, com ara el de farmacèutic, municipals i relacionats amb els teixits, com són el carro de recollida d'escombraries o la làpida funerària de ceràmica del segle XVIII utilitzada pels soterradors.
A la segona planta es troba tot el que està relacionat amb les activitats que es realitzaven al camp, posant de manifest la rica cultura pel que fa als materials, tant dels agricultors com de tots els oficis vinculats directament amb el camp, com ara el de pastor, apicultor, regador, etc. En esta planta podem trobar eines típiques de la ramaderia, l'apicultura o el cultiu de l'arròs, entre d'altres.
L'última planta del museu es dedica a la casa i als seus espais domèstics i íntims, així com a la indumentària típica de la zona. Es poden visitar espais típics, com el saló, el menjador, la sala de jocs o el despatx professional (en els casos en què a la casa vivia un metge o un advocat), la cuina o els dormitoris.