El Museu de Belles Arts de València és el referent museístic més important de la Comunitat Valenciana. Des de la seua obertura el 1839 fins a l'actualitat, hi han transcorregut quasi dos segles, en els quals ha sigut testimoni de nombrosos avatars units a l'esdevenir històric de la ciutat de València.
Les seues col·leccions artístiques estan formades fonamentalmente per una gran pinacoteca, amb obres de Jacomart, Joan Reixach, Paolo de San Leocadio, Joan de Joanes, Francisco Ribalta, Jerónimo Jacinto de Espinosa, José de Ribera, Diego Velázquez, Bartolomé Esteban Murillo, Francisco de Goya, Vicente López, Ignacio Pinazo, Joaquín Sorolla, Antonio Muñoz Degraín i Cecilio Pla. També disposa d'un ampli fons de dibuixos i gravats, a més d'escultures, peces arqueològiques, fragments arquitectònics, fotografies i arts decoratives.
A més, les seues col·leccions inclouen un dels conjunts de pintura gòtica més important del país.
L'origen del museu està relacionat amb la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, que va veure aprovats els seus estatuts pel rei Carles III el 1768, i per això comparteixen seu. L'acadèmia posseïx una col·lecció directament relacionada amb la seda, com són els dibuixos i pintures de l'Escola de Flors i Ornaments, creada al segle XVIII per a potenciar la creació de dissenys destinats a la producció de teixits de seda.
D'altra banda, la col·lecció del Museu de Belles Arts de València és una mostra també de les vestimentes, la indumentària i els teixits decoratius i d'ús al llarg dels segles. Este pas per la història de l'art mostra les diferents modes i tendències també en la seda, ja que moltes de les obres il·lustren exemples de peces tèxtils i servixen per a documentar el teixit i veure la seua representació en la història de l'art. La pintura costumista que mostra molts exemples d'indumentària tradicionals completa esta secció.