La Llotja de la Seda és l'edifici d'estil gòtic més destacat de la ciutat de València. Està situat en el seu centre històric. Es va començar a construir el 1483 per Pere Compte i Joan Ibarra, a iniciativa del municipi.
Va ser construïda com Llotja dels Mercaders al segle XV concebuda com a lloc d'intercanvi comercial de diferents mercaderies, entre estes la seda. A partir del segle XVIII va començar a conéixer-se com Llotja de la Seda, atés que este producte va ser el predominant i el de més valor per a l'economia valenciana. En 1996 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, convertint-se en el primer monument, associat fonamentalment a la sericicultura, amb este reconeixement.
La Llotja consta de tres parts principals que es poden visitar: el Saló Columnari o Sala de Contractació, la Torre i el Consolat de la Mar, articulats al voltant del Pati dels Tarongers.
La Sala de Contractació és un magnífic espai, amb huit esveltes columnes de fust helicoïdal, que s'obrin com palmeres per a formar 15 voltes de creueria, de 17,40 metres d'altura, que cobreixen tot l'espai interior. En esta sala, dedicada a les transaccions mercantils, es va instal·lar la Taula de Canvis, la primera institució bancària del municipi, creada el 1407.
La Torre, amb tres plantes, la inferior dedicada a la capella, i les superiors utilitzades ocasionalment com a presó per a mercaders en fallida. A estes plantes s’hi pot accedir a través d'una escala de caragol dissenyada sense eix central. Des d'esta s'observa el Pati dels Tarongers.
El pavelló del Consolat de la Mar, de principi del segle XVI denota, en la lògia i en els medallons de la seua rematada, un marcat caràcter renaixentista. Esta institució va ser creada amb la finalitat de garantir el compliment de les normes juridicomercantils marítimes. També va ser conegut com a pavelló del Consolat, on es pot visitar el saló dedicat al Tribunal del Comerç o la Cambra del Consolat que destaquen pels seus sostres de fusta i les rajoles de les seues terres. A la planta superior pot contemplar-s’hi el bell teginat procedent de l'antiga Casa de la Ciutat, del segle XIV.
Reserves en taquilla.