L’Església de la Santa Creu de Llombai es troba a la Plaça de l’Església de Llombai. Es tracta d’un monument catalogat com a Bé d’Interés Cultural des de 1982.
Va ser el bisbe Raimon Gastó qui va fundar l’antiga església en 1329, que estava dedicada als Sants Joans. Aquest temple es va integrar al convent dels dominics per butlla papal de Pau III. El convent va ser una donació de Francesc de Borja, primer Marqués de Llombai, en memòria del seu matrimoni amb Leonor de Castro. La construcció va finalitzar el 1548.
En 2010 es va procedir a la restauració de la cúpula de la Capella de la Comunió, la façana, la capella del cor i les tres campanes.
L’església és d’estil gòtic, d’una sola nau, sense cúpula ni creuer, de fàbrica ogival i volta de creueria, vertader tipus de les esglésies gòtiques valencianes, amb capella principal on està l’altar major i huit capelles laterals, amb un ampli cor alt i torre campanar. El 1671 es va erigir la capella de la Comunió o de Sant Francesc de Borja, amb motiu de la canonització de Francesc de Borja pel papa Clement XI.
A l’interior es troben vertaderes joies artístiques, com la imatge de la Verge del Rosari, regal de Francesc de Borja, d’estil gòtic. Té un Lignum Crucis de plata repujada, també regal de Francesc de Borja al convent. També podem contemplar una gran taula amb els Sants Joans, atribuïda a l’escola de Joan de Joanes, i una gran tela de Sant Domènec i Santa Caterina de Siena. Podem admirar una imatge de Sant Vicent Ferrer, d’Ignaci Vergara, i una altra de vestir amb un rostre expressiu, atribuïda a Josep Esteve; també una imatge xicoteta de Sant Domènec, del segle XVII, d’autor anònim. El reliquiari és de plata, amb una insigne relíquia de Sant Francesc de Borja del segle XVIII. Al cor es veu un fresc anònim de Sant Domènec de Guzmán de 1663.