L’Església de Sant Pere es troba a la plaça del mateix nom, a l’antic barri del mercat de la localitat de Xàtiva, a la província de València. Està considerada una de les esglésies més antigues de la ciutat i va ser, durant molt de temps, junt a altres esglésies, un dels tres focus cristians de la ciutat després de la conquista cristina. Està catalogada com a Bé d’Interés Cultural des de 1983.
S’ha fixat la data de la seua constitució just després de l’arribada de Jaume I d’Aragó, que va tenir lloc en 1244. Al segle XIV, es va construir la nova església. En aquest temple es van batejar, entre altres, Roderic de Borja i Alexandre VI. Va estar sota la dependència de la Col·legiata o Seu de Xàtiva però, al segle XVIII, l’arquebisbe de València va dividir les parròquies de Xàtiva i va aconseguir la independència de la Seu. En canvi, en 1902 va perdre el títol de parròquia i va descendir de categoria per a estar sota la Seu, fins que el 1953 va tornar a ser parròquia. Després de l’incendi de Xàtiva de 1707, es va restaurar el temple segons la concepció barroca, es va allargar la nau, es van construir capelles laterals i es va canviar la porta d’accés, que va suposar la pèrdua i solapament de nombrosos elements gòtics.
Al segle XX va ser declarada Monument Històric-Artístic i es va iniciar la seua restauració de 1988 a 1995, on es va intentar mostrar el caràcter gòtic original de l’edifici, cosa que va suposar l’eliminació de nombrosos afegits del segle XVIII i el descobriment del cassetonat policromat original, amb figures i escuts heràldics i pintures murals del segle XVI de temàtica religiosa; malgrat això, s’han deixat l’últim tram i la capçalera amb el recobriment rococó, a mode de testimoni. Aquesta restauració va permetre també descobrir 26 criptes al subsòl, que són una mostra de tota la història del temple.