El litoral sud de Castelló: d'Orpesa a Almenara
Platges d’arena blanca fan d’avantsala d’Orpesa del Mar. Els carrers estrets i empinats d’origen medieval porten a les runes de les muralles i del castell. Cap al sud, la costa es torna agrest i els penya-segats se succeeixen per a suavitzar-se en platges solitàries. Darrere, trobem el silenci acollidor del Desert de Les Palmes. Ací la paraula desert té una accepció singular. Els Carmelites Descalços van anomenar així els llocs apartats que escollien per a retirar-se, per a dedicar-se a la contemplació i l’oració. Les adolorides runes del primitiu monestir s’han convertit en un dels llocs més encantadors i poètics d’estes terres. En esta serralada de litoral paral·lela a la costa, hui Parc Natural, hi ha dos castells d’origen musulmà en runes i fins a un total de 13 ermites repartides al voltant del convent. Benicàssim es la Biàrritz del Mediterrani. En el Passeig Bernat Artola s’alcen les mansions anomenades la Cort Celestial, una visió inesperada i insòlita que ofereixen estes belles residències construïdes a finals del segle XIX enfront de les platges daurades de la localitat.
A Castelló de la Plana, la capital d’esta província, les drassanes del Grau, l’antic cobert de mercaderies, és un dels espais que formen part del procés d’obertura de la ciutat. Potser, però, l'escenari singular i centre de la vida ciutadana és la Plaça Major, on s’alça el Fadrí, la torre campanar que projecta la seua ombra allargada de 50 metres sobre l’aqueferat mercat. Les onze campanes marquen el temps de la ciutat.
Almassora s’aboca tímidament al riu Millars recordant per a sempre l’origen àrab que, de forma ben clara, proclama el seu nom. Seguint la corrent del riu trobem l’entranyable Assut, on cada any s’entolla aigua per a donar refugi a una infinitat d’aus aquàtiques. La Vila-Real va ser fundada pel creador del regne de València, Jaume I. La seua llarga història medieval ha quedat un poc amagada a causa de la puixança econòmica, en què el conreu de la taronja ha canviat completament l’aspecte d’estes terres. Després, sense deixar la citricultura, es creen empreses de ceràmica, una indústria que ha donat lloc a algunes de les empreses líders en el món. Rajoles i taronges omplin d’èxit la vida d’esta zona castellonenca.
A l’antiga vila de Borriana destaca l’església, mostra del primer gòtic valencià, i també el dinàmic port pesquer. Passant Les Alqueries de la Plana arribem a Mascarell, una partida de Nules, amb muralles de tàpia i quatre torres emmerletades envoltades de tarongerars. Nules conserva les restes d’un castell àrab i, en la platja, la torre quadrangular del far sembla un merlet cubista. A Moncofa, la terra furta l'espai al mar i en eixe lloc impossible descansa el poble, com si buscara la bellesa entre l’etern i el perible.
La situació geogràfica estratègica de la Vall d'Uixó, al peu dels últims contraforts de la serra d’Espadà, ha fet possible rebre quasi tots els visitants històrics. Pel rústic poblat de Sant Josep, com si d’una aventura de Juli Verne es tractara, tot convida a un viatge pel centre de la terra per a explorar les aigües ocultes del riu subterrani navegable més llarg d’Europa. Una vegada passant Xilxes, destinació turística en alça per la qualitat de les platges, el mar de la província de Castelló s’acaba a la vista d’Almenara, un territori ple d’història reflectida al centre històric i al castell inaccessible que encara vigila la vila des d’una ubicació privilegiada.
En aquest tram de costa trobaràs els següents ports esportius:
- Oropesa del Mar: Port esportiu d’Orpesa
- Castelló: Marina Port Castelló
- Borriana: Marina Burriananova
Més informació turística sobre la nàutica a la província de Castelló: www.turismodecastellon.com
Adaptació del text: Repte en el Mare Nostrum: viatge pels escenaris nàutics de la Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana. Conselleria de Turisme).