Al terme municipal del Puig de Santa María, al costat de l’antiga carretera de València a Barcelona es troba la Cartoixa d’Ara Christi.
La fundació de la cartoixa data de 1585, en fer-se públic el testament atorgat per na Elena Roig pel qual expressava la seua voluntat d’erigir un monestir de monjos cartoixans en el lloc heretat quatre anys abans del seu germà en Cristóbal Roig, xantre de la catedral. Les obres van començar l’any 1602 dirigides per fra Antonio Ortiz, una vegada obtingudes les llicències necessàries
Durant el temps que va estar en funcionament com a edifici religiós van passar per les seues dependències moltes comunitats de monjos, frares i religioses. Es té constància de que l’últim orde religiosa que va ocupar les instal·lacions van ser frares caputxins, que les van abandonar a la fi dels 70 per l’estat ruïnós que presentava.
El major saqueig patit en la seua història va ocórrer l’any 1808 en ocasió de la guerra amb els francesos per part de les tropes napoleòniques, que van arrasar amb els quadres i amb els ornaments de l’interior. Exclaustrada l’any 1835, quan es va dissoldre la comunitat, va quedar abandonada per un llarg període fins que va ser restaurada. L’any 1996 va ser declarada bé d’interés cultural, amb categoria de monument.
La cartoixa està formada per un conjunt edificat tancat que comprén una sèrie d’edificacions desenvolupades al voltant d’un gran claustre. Altres dos claustres més xicotets i els horts individuals dels cartoixans estan inclosos dins d’aquest primer recinte. Al seu torn, tot aquest conjunt més algunes terres de labor es tornen a tancar i queda perfectament aïllat de la resta del territori.
Entre les seues dependències es troben l’església, les cel·les, el claustre major, dos claustres menors, la sala capitular, el refetor, la porteria, l’horta i les quadres. També va comptar amb diverses estructures defensives i torres que li servien de protecció.