Blog

imagen macizo del Caroig

Provant una Gravel pel massís del Caroig

Una vesprada de primavera, m’anime a fer un recorregut, amb la nova Gravel, que he repetit infinites vegades amb la mountain bike, el que sempre hem anomenat a Quesa “la volta a Ludey”. En esta ocasió, en sentit contrari a les agulles del rellotge, per a evitar les dures rampes de la pujada al Planil. Una ruta on m’endinsaré un poc en el macís de Caroche (Caroig) i que em permetrà endevinar la immensitat d’este territori.

imagen km 11

 

Isc de l’Hotel La Rocha i vaig cap a Bicorp per la comarcal CV-580. Comence el port, però en la primera revolta, km 4, gire cap a l’esquerra per una pista de formigó que, en menys d’un km, ja és de terra i va pel costat del riu Escalona.

2 km més endavant, gire cap a l’esquerra, de nou per la pista de formigó. Ací comence la llarga pujada de 6 km, que els ciclistes de Quesa anomenen “la pujada de Ludey”. Al principi és suau, entre un 2% i un 4%. A poc a poc m’allunye del riu i quasi deixe d'escoltar el so de l’aigua. En travessar el riu Ludey que arriba des de l’esquerra, comença la segona part amb més pendent, entre 6% i 8%, i canvia de vessant nord a sud-est. El paviment és molt bo, és asfalt, però del que es fa amb reg i graveta, molt més agradable per a rodar amb una Gravel que el negre que es fa servir en les carreteres. Com més puje, millors vistes hi ha. He de tindre en compte que cal dosificar l’esforç, ja que la pujada és llarga.

 

 

charco de las tortugas

Al km 10 arribe a un replà, que les cames m’agraeixen, i ací comence la part final, que manté la pendent i canvia a vessant nord-oest i que, un poc més endavant, comença a ser de terra. El paisatge és espectacular, no puc deixar de mirar a la dreta del pic Caroig, mentre intente mantindre el ritme suau que m’he marcat, però que ja em comença a cansar.

Al km 11,9 arribe dalt, em detinc per a mirar al voltant i beure un glop d’aigua. Continue per la plana només 1 km fins a arribar a l’atalaia,

on arribe a divisar el barranc de Les Arenes, el del riu Ludey i el Caroche a l’oest. Em detinc de nou, és inevitable contemplar el paisatge. 

Hotel la Rocha