Blog
La seda, un capítol essencial en la història de València
La seda suposa un capítol essencial de la història de València, un fil conductor que ajuda a comprendre millor no solament el paisatge urbà i el rural, sinó també l'art i la història de València.
La Ruta de la Seda va representar un pont entre dos mons, una xarxa de camins que van connectar Orient i Occident, i que van servir per a la difusió d'idees i de coneixements en els àmbits de la cultura i de la ciència. Pels seus diversos itineraris circulaven, a més de la seda, altres productes com ara espècies, te, porcellana, joies, taronges, arròs, xufes, orfebreria…
L'arribada de la seda al nostre territori, de la mà dels àrabs, va produir interessants canvis en el paisatge rural i en l'urbà. De llarg a llarg de la Comunitat Valenciana van créixer les moreres al voltant de les alqueries dedicades a la cria del cuc de seda, i en molts pobles i ciutats es va desenvolupar una indústria sedera que encara perviu en l’actualitat i que es visibilitza amb gran vistositat en les nostres festes.
El negoci de la seda, tant referent al seu cultiu i producció com a la seua comercialització, va tindre un gran desenvolupament en la Comunitat Valenciana entre els s. XV i XIX fins arribar a convertir-se en el principal negoci de la ciutat de València. La segona meitat del s. XVIII va ser l'època de major esplendor amb 5.000 tallers a la ciutat i més de 25.000 persones treballant al voltant de la seda. Les sedes valencianes van aconseguir gran prestigi en tota Europa.
A València, els teixidors es van concentrar al barri de Velluters, on encara podem apreciar el llegat de la seda: palaus, obradors, temples adornats amb sedes i els dos edificis més rellevants en relació amb la seda.
En primer lloc, la magnífica Llotja dels Mercaders, també coneguda com a Llotja de la Seda, que és un dels exponents més bells del gòtic civil mediterrani i que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. I, en segon lloc, el Museu i Col·legi de l'Art Major de la Seda, també d'estil gòtic, i que té una gran riquesa patrimonial de frescos, murals i taulells, a més d'albergar exposicions interessants de temàtica sedera.
Però no solament la noblesa i la burgesia vestien de seda, en el Museu Catedralici Diocesà i en el Real Col·legi del Corpus Christi es poden admirar peces d'ornamentació litúrgica i indumentària religiosa des del s. XV.
La seda va vestir persones i també va omplir de luxe els edificis. En un dels millors exponents del barroc valencià, el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries situat en el Palau del Marqués de Dosaigües, s'aprecia el protagonisme de la seda en el mobiliari, entapissat en teixits rics. Perquè a València la seda és part del paisatge cultural.
Fora de la ciutat de València queden també testimonis de l'esplendor de la seda: el Museu de la Rajoleria de Paiporta, on es conserva maquinària procedent de la Fàbrica Rafael Catalá; el Museu del Margalló a Aldaia, que ens endinsa en l'univers d'aquests ventalls que durant segles han portat les dones valencianes o la Casa del Bou, a Albalat de la Ribera, on es pot aprendre com es cultivava el cuc de la seda.
Cap al nord, l'antiga fàbrica sedera Garín de Montcada, on es pot veure com teixeixen la seda com es feia fa dos segles, en telers del s. XIX. A l'interior, la Casa-Museu de la Seda de Requena, seu de l'antic Col·legi de l'Art Major de la Seda de la ciutat, mostra com aquesta població va arribar a ser un gran centre productor de seda, que era exportada a tot el món.