El ciclista responsable i segur

El ciclisme és un esport amb infinitat de seguidors i adeptes a nivell mundial, i la bicicleta, ja siga de carretera, de muntanya o de passeig, està cada vegada més de moda, no només perquè és beneficiosa per a la salut i la forma física de qui la utilitza, sinó perquè també és un mitjà de transport econòmic, ecològic i que afavoreix la mobilitat en les grans ciutats, on els embussos són freqüents i cada vegada és més difícil aparcar els vehicles.

L’ús de la bicicleta ens aporta molts beneficis, però de vegades oblidem els problemes que ens pot ocasionar, ja que l’ús indegut de la bicicleta o amb una preparació insuficient, pot suposar un perill per a aquells que circulen amb ella i, fins i tot, per a la seguretat vial.

Sense l’objectiu de transmetre una por innecessària als ciclistes, cal destacar la xifra d’accidents mortals que van ocórrer el 2016, en els quals 33 ciclistes van patir un accident mortal (6 d’ells no portaven cas) i 652 van patir un accident greu. L’objectiu de mostrar estes xifres, al contrari, és conscienciar de la responsabilitat que implica el fet de muntar en bicicleta, així com de la necessitat d’adoptar sempre les mesures de seguretat necessàries que expliquem a continuació.

Sabies que l’ús del cas és obligatori quan circulem per vies interurbanes? No tot el món l’utilitza en este vies, el que augmenta les possibilitats de patir un accident mortal o de rebre una multa de fins a 200 euros. No obstant això, cal destacar que l’ús del casc no és obligatori en vies urbanes (sí que ho és en qualsevol cas per als menors de 16 anys). Tanmateix, en recomanem l’ús en qualsevol tipus de via, ja siga urbana o interurbana.

Si encara no has utilitzat la bicicleta i no has tingut la necessitat de comprar un casc de protecció, t’oferim algunes recomanacions sobre les característiques bàsiques que ha de tindre un bon cas. En primer lloc, el pes no ha de superar els 200 grams, doncs un pes superior fatiga els músculs del coll i les cervicals i, en conseqüència, pot augmentar les distraccions. També ha de poder ajustar-se correctament, així com estar homologat per les agències corresponents. A més, un bon casc ha de tindre un color cridaner perquè es puga veure bé des de lluny. Per últim, el cas ha de tindre un bon sistema de tancament, i cal recordar que un cas que ha rebut un colp perd més del 50% de l’efectivitat, per la qual cosa caldrà canviar-lo si hem caigut amb ell posat o si, simplement, ha rebut un colp gran.

Per altra banda, és molt important no oblidar utilitzar un jupetí reflector en condicions de baixa visibilitat o per la nit per tal d’augmentar la visibilitat del ciclista, així com els llums de posició tant de davant com de darrere (no només per a veure, sinó, molt especialment, perquè altres conductors ens puguen veure).

En concret, els elements reflectors que han de portar els ciclistes en situacions de poca lluminositat són una llum de posició blanca a la part de davant, una llum de posició roja a la part de darrere, un catadiòptric roig a la part de darrere i un o dos grocs als pedals.

Altres aspectes que molts ciclistes desconeixen o que no utilitzen adequadament són els senyals manuals de trànsit. Este aspecte és molt important a l'hora de poder transmetre correctament les intencions del ciclista a la resta dels usuaris de la via, tant als vianants com a la resta de vehicles.

Estos senyals són: el canvi de direcció a l’esquerra, el canvi de direcció a la dreta, la parada i la reducció de velocitat.

En este sentit, per a indicar la intenció de canviar la direcció cap a l’esquerra, cal acostar-se gradualment a la vora de la via cap a la qual hem de prendre la direcció, en este cas a l'esquerra i, tot seguit, indicar el gir estenent el braç esquerre amb la palma cap avall o col·locant el braç dret en angle recte amb la palma cap avant.