Litoral sud de València: de Sueca a Oliva
La comarca del litoral valencià que s’estén des de les immenses planes que arranquen de la vora del Parc Natural de l'Albufera fins a la no tan llunyana serra de Corbera s’anomena la Ribera Baixa i, en esta terra, el protagonista és el cultiu de l’arròs.
Passant la ciutat de València, arribem a la franja costera de Sueca (el nom en àrab, Suayca, significa mercat xicotet), on s’assenta El Perelló, població agrícola, pesquera i turística. Platges d’arena fina i aigües tranquil·les, bona taula, on arriben directament les delícies del mar per a fusionar-se amb l’arròs, i un bonic i apartat port esportiu que és entrada al llac de la Plana.
Cullera es deixa caure per les vessants de la muntanya de l’Or, l’únic tram de costa espadada del litoral de la província de València. Punt de trobada de terra i mar, Cullera pesca, cultiva arròs i taronges i atén un turisme cada vegada més nombrós. Baix, junt al mar, la platja, pinars, dunes i apartaments. El port esportiu de Cullera té una característica original que el distingeix de la resta de ports del litoral valencià: no es tracta d’un port de mar, sinó fluvial, a la vora del Xúquer, aproximadament a una milla i mitja del mar.
Riu amunt, la capital de la Ribera Alta, la “illa del Xúquer”, Alzira. Els almoràvits van fer de Al-Gezira-Xúcar una població important, un baluard completament emmurallat que posseïa unes quantes mesquites, cases de bany i molins. Favara conserva restes del castell i una ruta de terra i aigua que porta fins a l’Estany Gran, xicotet paradís de la naturalesa. Per la platja de Tavernes, la vall de la Valldigna s’aboca al mar. A Simat de la Valldigna, una vella mesquita s’ha convertit en l’ermita de Santa Anna. Les runes impressionants i romàntiques es corresponen amb el vell cenobi cistercenc alçat pels monjos de Santes Creus.
Xàtiva és una lliçó permanent d’història, enclavada a la falda d’una colina dominant, que fa de teló de fons: la mítica Penya Roja. En la part alta de la cresteria s’alcen els murs de la fortalesa que va presenciar, en primer lloc, l’entrada d’Aníbal i, més tard, la d’Escipió, en aquells temps on, per una qüestió de límits, cartaginesos i romans van començar a disputar-se l’hegemonia del món conegut. Tan important va ser Xàtiva que, a principis del segle XI, s’hi va establir la primera fàbrica de paper d’Europa. La magnificència d’esta ciutat era tan gran que quan Jaume I, l’any 1244, la va conquerir per als cristians, va respectar el seu nom, Xàtiva, que en àrab clàssic significa “la nóvia o la bellesa absoluta”. En esta “Avignon espanyola” van veure la llum dos pontífexs, tots dos membres de la família dels Borja, que per terres romanes van italianitzar el seu nom i van passar a ser els famosos Borgia: Calixte III i el seu nebot Alexandre VI. En esta ciutat, on la convivència de pobles i d’idees va ser sempre un exemple de normalitat, els dominics van establir un convent dedicat a l’estudi de la llengua hebrea i de la llengua àrab; però les expulsions dels jueus, en primer lloc, i dels moriscs, posteriorment, van suposar un colp dur per al comerç, l’agricultura i l’artesania, així com per a la mateixa vida de la ciutat.
A la vista del mar, Xeraco es presenta como un paradís, amb hiverns suaus, estius no massa calorosos i pluges abundants a la tardor i a l'estiu. Per això, l’agricultura de regadiu, camps de cítrics i horts d’hortalisses, ocupa bona part de la plana geografia, que es distribueix per la comarca de La Safor.
Gandia té raons de sobra per a presumir de passat, d’història i de patrimoni. Els camps de tarongers continuen la seua baralla d’anys amb les muntanyes, ocupant estretes valls i intentant enfilar-se per les pendents. Més avall trobem “el regne de la marjal” i, en la ratlla de l’aigua, platges d’arena fina i aigües netes i transparents. Gandia va ser, primer, Senyoriu, de la mà de Jaume I, el 1399, es va convertir en Ducat Reial. El nou Duc de Gandia fa d’esta població la seua residència habitual i hi crea una xicoteta cort, de la qual sorgeixen personatges de la cultura com ara Ausiàs March o Joanot Martorell. Més tard, amb l’entrada en escena del Cardenal Roderic de Borja, canvia el seu destí. El futur Papa Alexandre VI la va adquirir el 1485 per al seu fill Pere Lluís, començant així altra nova època d’esplendor. Aquells Borja o Borgia, que tenien molt de poder en els assumptes temporals i religiosos de l’època, es fonen amb la ciutat i la converteixen en una pròspera seu de negocis, principalment de la manufactura de la seda i el sucre. Hui, el palau Ducal, erigit sobre les restes d’un antic casalot àrab, és el reflex d’una època d’esplendor. Les platges emmarquen el port pesquer junt a la desembocadura del Serpis i un modern port esportiu, que s’articula al començament del dic nord.
Platges d’arena fina i neta, vorejades al llarg de quasi 10 quilòmetre per la duna, única barrera natural entre el mar i els horts, posen paisatge marítim a Oliva, que gaudeix de tots els atractius turístics que es puguen demanar. Oliva és tan discreta que sembla mantindre en secret els seus amors amb grecs, romans i àrabs... Però és tan entranyable que no pot negar eixes relacions, que es manifesten en els vestigis de l’arquitectura i en els costums dels habitants de la localitat. Només cal recórrer el barri morisc del raval per trobar-se amb la història feta vida. Al Parc Natural de Pego-Oliva, una zona humida, quasi plana, s’empantana l’aigua per a donar vida a una fauna i una flora de zona humida de gran bellesa.
És la fi o el principi d’este recorregut per la costa de la província de València. Un punt i seguit per a les aus, que s’amaguen a la seua empara, quan cau la vesprada, per a remuntar el vol amb la nova albada. Per la vall de Pego, se senten els records moriscs, mentre a la costa, el Mediterrani continua donant vida a esta terra que tantes civilitzacions han transformat en llar.
En aquest tram de costa trobaràs els següents ports esportius:
- Sueca: Club Náutico El Perelló
- Cullera: Club Náutico Cullera
- Gandía: Real Club Náutico de Gandía
- Oliva: Club Náutico de Oliva
Més informació turística sobre la nàutica a la província de València: www.valenciaturisme.org
Adaptació del text: Desafiament al Mare Nostrum: viatge pels escenaris nàutics de la Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana. Conselleria de Turisme).