La Ruta de la Seda fa referència a una xarxa de rutes comercials que es vinculen amb la comercialització de seda de la Xina. Tot i que la seda es considera la mercaderia més important de la ruta, van ser moltes les mercaderies que s’hi van intercanviar.
A la Comunitat Valenciana alguns productes gastronòmics hi van arribar per esta ruta: l'arròs, la taronja i la xufa. Estos productes van ser introduïts a València per mercaders àrabs vinculats a la Ruta de la Seda. La paraula arròs procedix de la llengua àrab, encara que l'origen de l'aliment es troba a la Xina.
L'arròs va començar a cultivar-se a la Comunitat Valenciana al segle VIII i, durant el segle XIX, es va produir una expansió de la superfície cultivada. En l'actualitat, hi ha arrossars fonamentalment en la província de València i, especialment, a la zona del Parc Natural de l'Albufera, el qual es pot visitar. També hi ha cultiu d'arròs a Alacant i Castelló.
La denominació d'origen protegix el cultiu de tres varietats tradicionals valencianes: Bomba, Sénia i Bahía. Tots els envasos del producte emparat per la denominació porten una etiqueta on figura el logotip amb la barraca valenciana i un apartat amb el registre numèric proporcionat pel Consell Regulador. A més, el plat més típic basat en l'arròs és la paella.
S'han dedicat museus a l'arròs en diferents llocs, d'entre els quals podem destacar: el Museu de l'arròs de Sueca, el Museu de l'arròs de València i el Museu de l'arròs de Cullera.
El Museu de l'arròs de Sueca es troba dins del Parc Natural de l'Albufera, encara que de moment està tancat al públic.
El Museu de l'arròs de València se situa al barri del Cabanyal de València, en un antic molí d'arròs construït a principi del segle XX. Després de la rehabilitació de l'edifici, promoguda per l'Ajuntament de València, i la restauració de l'antiga maquinària, el visitant pot veure el procés de tractament de l'arròs tal com es feia a principis de segle.