Sant Feliu és una de les esglésies més antigues del Regne de València. Es va construir en 1265, després de la conquista cristina de Jaume I, coincidint amb l’expansió del gòtic per terres valencianes. Es troba a la falda del Castell de Xàtiva. Es va alçar sobre les restes de la antiga catedral visigòtica.
L'atri de columnes, orientat cap al nord, ocupa tota la façana lateral de l'església. El suporten sis columnes de marbre procedents d’antics edificis romans, algunes amb el color rosat característic de les properes canteres del Buixcarró. Curiosament, cadascuna és diferent de la resta.
La portada romànica és un dels pocs exemples d’aquest estil arquitectònic que podem trobar en terres valencianes. Crida l’atenció per aquest motiu, ja que la conquista cristiana de Jaume I va coincidir amb l’expansió del gòtic.
La pila de Sant Feliu, amb aigua beneïda, és altre element destacat de l’església. D’estil romànic, representa escenes de la Nativitat i l’Adoració dels pastors. A la base trobem ornamentació de tipus floral. Conserva restes de la policromia original.
Els murs de l’església es van emblanquinar i es van amagar així valuoses pintures murals de la primera meitat del segle XIV. Restaurades en part, es tracta del conjunt de pintura medieval d’estil protogòtic més gran conservat a la Comunitat Valenciana. A l’esquerra del retaule major trobem el Retaule de Sant Nicolau de Bari. També hi trobem un Sant Cristòfol i un Calvari a la segona capella del costat de l’Epístola.
La peça més destacada de l’interior de Sant Feliu és l’imponent retaule gòtic de l’altar major, que data de principis del segle XV. Conté 27 pintures sobre taula, distribuïdes en tres carrers, predel·la i polsera, i dues escultures dedicades a Sant Feliu de Girona i a Sant Fèlix de Lyon.
El retaule és un reflex fidel de l’època, lligada encara al gòtic però amb ecos del nou llenguatge renaixentista. Van ser els jurats, magistrats municipals, qui el van encarregar al segle XV. Per aquest motiu, conté els escuts de la ciutat i el Reial de la Corona d’Aragó.
A més, es pensa que tant Calixt III com Alexandre VI hi van celebrar alguna missa mentre van romandre a la ciutat abans de ser Papes.