El Camí del Cid és un itinerari turístic, esportiu i cultural que travessa Espanya de Burgos a València unint les empremtes històriques de Rodrigo Díaz de Vivar, conegut com el Cid Campeador.
El fil conductor d'aquest viatge és el Cantar del Mío Cid, poema èpic medieval on es narren les aventures, batalles i desterrament del cavaller mercenari. Els paratges, pobles i castells que apareixen en l'obra són l'eix principal del Camí del Cid, així com altres llocs no descrits en el Cantar però que estan vinculats a la figura del personatge històric.
El recorregut té una longitud total de 3400 km entre camins, sendes i carreteres, dividit en huit rutes temàtiques unides entre si. De la totalitat de les rutes temàtiques, dos d'elle
Ruta de la Conquista de València
Aquesta ruta temàtica posseeix dues parts ben diferenciades, la primera el tram entre Cella (Terol) i Xèrica (Castelló) on trobarem pobles d'interés històric separats per extensos savinars, la vall del riu Palància, la planura de Barraques i el fantàstic descens fins a les cases del Ragudo.
La segona part, que utilitza la via verda d'Ulls Negres fins a unir-se amb la Via Augusta, té un discórrer tranquil, en suau descens per a arribar al mar per la que va ser la plataforma de l'antic ferrocarril miner i l'horta de València. Finalitza en la ciutat del Túria passant per Sagunt i el Puig de Santa Maria.
Ruta de la Defensa del Sud
Camí ple de contrasts des de les planes litorals molt humanitzades fins a les serres meridionals menys habitades. El camí continua vorejant l'Albufera i la Devesa de València fins a arribar a Alzira passant per Algemesí en la Ribera del Xúquer. Arriba fins a la històrica ciutat de Xátiva travessant la Vall d'Albaida per Ontinyent i Bocairent, als peus de la serra Mariola. El castell de Banyeres és la primera fortalesa d'origen almohade per la qual transcorre la ruta i seguint aquesta mateixa línia defensiva, el camí passa pels castells de Biar, Villena, Sax i Petrer fins a arribar a Oriola, no sense abans creuar el Palmerar d'Elx que està declarat Patrimoni de la Humanitat.