Mirem a Xolaka amb les seues "mirades a Miró". Street Art en Torreblanca

El CÍTRIC va començar a 2015 a Torreblanca. Una festival de Street art dedicat a fer de Torreblanca un autèntic museu d’Art Contemporani a l’aire lliure.
Hui en dia tenim més de 45 murs pintats pels carrers de Torreblanca, amb la participació de 38 artistes.
D’aquests murals, cuatre en són de l’artista del qual hui us parlaré i en concret de la seua última obra al poble.

El dia 10 de desembre vaig tindre la sort de conèixer a Xolaka. El vaig poder acompanyar mentre va estar pintant un nou mural a Torreblanca.
Per això seguidament us comptaré una miqueta d’ell i la seua obra, per a compartir amb vosaltres la meua experiència d’un dia amb Xolaka i el pugueu conèixer.

Per a anar entrant en matèria: Ángel Caballero Rioja és el nom que està amagat darrere del pseudònim de Xolaka. Va nàixer en 1982 al l´Alcúdia de Crespins, a la comarca valenciana de la Costera.

L’any 2007 es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. I encara que ha tractat una gran varietat  d’arts creatives, com ell em va dir, el que realment li agradava era la pintura en els murs, el gran format.

En els trajectes en tren des de l'Alcúdia a València, quan passava pel barri de Malilla, li captaven l’atenció els murs pintats que allí hi ha i d’ací es va iniciar en l’art urbà.
Hui dia contínua fent pintura en llenç, però aquests últims anys ha estat desenvolupant i experimentant un art més urbà, a través de la pintura mural es poden apreciar influències de la resta d’arts creatives.
Ara que ja sabem una miqueta més d’ell, parlarem del seu últim mur a Torreblanca.
Com en la literatura, les figures retòriques també es poden utilitzar en la pintura i aquesta vegada ha utilitzat una cita en la seua obra, m’explica Xolaka.
En aquest mur ha pres l’obra de Miró citant-la en el seu mural, introduïnt els seus retrats amb paleta monocromàtica.
Per a denominar aquesta obra, ha fet un joc de paraules amb el títol i el nom de l’autor.
En aquesta obra crea un joc de llenguatges artístics amb la mescla de la paleta de colors i les seues formes orgàniques amb la paleta de l’autor en grisos amb un estil realista.
Xolaka continua parlant-me de l’objectiu que vol aconseguir amb la seua tècnica per a arribar a aqueix realisme que tenen les seues obres: <<el meu treball en l’art urbà es basa en retrats femenins i masculins amb paleta monocromàtica>>, <<el meu estil artístic és el realisme pictòric, no m’interessa arribar a un hiperrealisme”resobado”>>, <<vull que en les meues obres la plasticitat de la tècnica obtinga major importància>>, <<m’agrada fer veladures i jugar amb transparències en unes certes zones alhora que en altres zones m’agrada ressaltar la textura de la pell>>.

Cal dir que m’ha quedat clar que no li agrada l’efecte brillant en la seua obra, per això en les seues pintures a l’oli utilitza tècnica a base de pinzellades de color. Aquestes pinzellades estan fetes amb esprai, però no d’una manera habitual. I és ara quan fa ús de la seua recepta magistral,quan posa “el toc del xef”, el secret del professional que fa que siga especial la seua recepta amb el seu toc màgic, i és clar que continuarem guardant el seu secret de com aconsegueix obtindre un oli totalment homogeni i mat.
I tornant al carrer, ens explica que aquesta tècnica no val per a aplicar-la ací, ja que els esprais ja són mates.

Ara ha arribat el moment de quan li pregunte sobre la seua tècnica al carrer i a Xolaka li agafa el riure, li costa explicar-la, segons ell  “li naix”, per a ell és més fàcil fer-ho que explicar-ho, i m’ho crec, perquè després d’haver-ho vist pintant puc dir que té una gràcia innata. En aquest moment m’apunta que ell no va nàixer amb un pa davall del braç: <<¡més aviat vaig nàixer amb un pinzell o un pot d’esprai!>>.

Xolaka té una tècnica absolutament gestual, fent moviments de braç i nina és com aconsegueix un efecte o un altre, que siga més detall, més transparent, més o menys quantitat de pintura, que hagen esquitxades, ratlles com si foren un grafisme i una infinitat més de moviments com si estiguera fent un ball cara la paret, on també va canviant els filtres i perfila zones com l’ull amb l’esprai en paleta i un pinzell fi creant els detalls. I ballant ballant, al final apareix una obra com per art de màgia.

Per a ell el concepte de pintura és com un joc, li agrada perdre’s en aqueixos rostres per a després tornar a trobar-se, és en aqueix joc on a base d’experimentació aconsegueix trobar nous camins en la creació pictòrica.

I poc més em queda per comptar, només em resta dir que per a mi va ser una jornada, fantàstica i fascinant, que em va brindar l’oportunitat de viure la creació d’un mur al meu poble. De compartir un dia amb una persona excepcional, on vaig aprendre molt d’un món que em fascina però no coneixia de forma tan directa. Que a més de la concentració, el pols i la tècnica que es necesita per al treball no van faltar les rialles.
I si alguna cosa em va quedar ben clara després d’aquest dia d’haver vist treballar a Xolaka, és que "l'artista naix" ,encara que es reforça amb la formació, que a ell no li falta des de molt xicotet.

Es nota que ho porta dins, és un gran artista.

Gràcies Xolaka!